La historia d'una dona ponentina podria ser de qualsevol racó del país sense engavanys, que no es rendeix davant les dificultats personals, ni de l'època. Potser només acceptant la pròpia impotència trobarà una mica de pau i el seu camí. És una narració en homenatge a les dones que fins avui no han pogut gaudir del reconeixement legítim, laboral i personal, que els havia estat negat. És una narració desenfadada com ens te acostumats l'autor, amb l'afegitó de que tots els diàlegs de l'obra estan escrits en lèxic lleidatà.