Aquest llibre s'endinsa en les geografies polítiques, socials i familiars d'Aurèlia Pijoan, la primera dona que, metgessa de professió, ha accedit a un càrrec de representació municipal a Lleida. Casada amb Luis Pérez García-Lago secretari general del PSUC en la Lleida dels anys 30 del segle xx i màxim responsable del partit en l'exili mexicà continuà el seu compromís a través de la Unión de Mujeres Españolas de Mèxic de la qual esdevingué la secretària general. El llibre pretén, tot reflexionant sobre el diàleg que s'estableix entre record i oblit, visibilitzar la història de la gent que no té història a partir d'un centre de gravetat concret, ja que els itineraris personals i familiars d'Aurèlia Pijoan permeten recórrer les diverses cares de l'univers repressiu franquista: exili, clandestinitat i presó. Altres obres de l'autora:La Secció Femenina a Lleida. Els anys "triomfals"