L'autora fa un repàs a les activitats i als sabers de les dones dels diferents grups socials, entre el segle IX i l'any 1500. Dels primers temps, ens explica el protagonisme de les repobladores i de les camperoles, de les comtesses i de les religioses. De la societat feudal, a partir del segle XI, ens parla de les comtesses i senyores dels castells, de les camperoles, de l'impacte del procés de feudalització i de les guerres en la família medieval. A continuació repassa la visió que ofereixen les grans cròniques catalanes sobre les dones dels segles XIII i XIV. També exposa el paper actiu que tingueren en el món urbà: mestresses de casa, lligades a l'activitat artesanal o als negocis. Finalment, parla dels moviments religiosos femenins, de les dones marginals i les sanadores. En síntesi, el llibre estableix un diàleg viu amb el passat donant la veu a les protagonistes, gairebé sempre oblidades en la narració històrica. D'aquest llarg recorregut cronològic, Teresa Vinyoles en destaca una constant: el paper principal de les dones en la pràctica de les relacions humanes, el qual va molt més enllà de les relacions de poder. És a dir: són dipositàries i transmissores d'una altra cultura que té a veure amb la procreació, l'alimentació, la salut i l'amor.