No cal que un dietari segueixi una determinada forma, molt estricta, ni mostri tendència a la confessió directa, a manera d'un diari íntim; pot molt bé aparèixer flexible, no rígid quant al calendari, i fins i tot, com és el cas present, amb aparença d'un enfilall d'articles d'opinió, quasi dignes d'un periòdic, aprofitadors i espremedors dels esdeveniments del moment. Tot amb tot, afegeix interès al text bàsic del dietari, que l'autor deixi endevinar el seu esperit, per tal com, en definitiva, un dietari és un text personal, i en aquest aspecte depassa la distància en què es col·locaria el periodista; un dietari del tirat d'aquest marca un compromís de l'autor amb els temes que hi són tractats, i la freqüent apel·lació a la persona a qui van destinats els textos demana no únicament la seva aquiescència, sinó que incita el lector a adherir-s'hi o a objectar.
Josep Vallverdú (Lleida, 1923), el més veterà dels nostres autors, és un escriptor exigent i alhora bolcat vers un públic ampli, que comença amb els lectors infantils i juvenils, destacats destinataris seus. La seva llarga tasca en els àmbits de la narrativa, l'assaig, la poesia i el teatre, ha merescut premis i guardons diversos. L'any 2000 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
