"L’eclosió de Josep Vallverdú com a poeta és un dels fets més interessants i inesperats que s’han produït en la literatura catalana d’aquests deu últims anys. Després d’una trajectòria rica i prolífica com a novel·lista, narrador, memorialista, assagista, autor de teatre i traductor, que el va dur a guanyar amb tot mereixement el premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2000, fa només cosa de deu anys Josep Vallverdú va començar de revelar-se com a poeta. Tenint en compte l’edat en què han germinat i s’han editat tots aquests poemes, no hi ha dubte que estem davant d’un corpus poètic de plena vellesa on tots els poemes regalimen o traspuen una barreja de vitalitat i saviesa del tot envejable" (del pròleg d'Àlex Susanna).
L’obra poètica de Josep Vallverdú se’ns lliura com un tot molt més compacte del que a primer cop d’ull podria semblar.
Josep Vallverdú és capaç de fer bons i fins grans poemes a partir dels pretextos més aparentment nimis, prosaics o intranscendents, com en aquest cas, el pa.
En aquest llibre hi trobem una mena de poesia cada cop més difícil de fer i de trobar: el poema cívic o patriòtic.
Josep Vallverdú Aixalà (Lleida, 1923) és abastament conegut per la seva producció en el món de la novel·la, el conte, l'assaig, el teatre i la traducció. Té també un conjunt de poemaris que, fins l'any 2009 amb De signe cranc, havia pasat desapercebut. És Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És un nom inexorablement lligat, per sempre més, a la literatura infantil i juvenil. Amb quaranta-cinc títols ha esdevingut no sols un clàssic sinó un dels escriptors més prolífics i més guardonats en aquesta vessant literària. Alguns són Rovelló (1969), El fill de la pluja d’or (1984) o El patró Gombau (2000). En la literatura per a adults, destaquen La presó de Lleida (2003), Hora Nona (2005) o La germana de la núvia i altres relats (2008).
