Objectes perduts

Mateu és un brillant executiu que dirigeix la promoció exterior de la ciutat de Barcelona. D’un dia per l’altre, però, i sense saber per què, l’aparten del seu càrrec i el desterren a l’Oficina d’Objectes Perduts, un lloc rònec i fosc on acaben rebotats tots els ximples i inadaptats que no volen enlloc. Allà s’enamorarà d’una enigmàtica noia brasilera que fuig d’uns traficants que l’exploten, i anirà descobrint la força de la mà negra que el vol eliminar. Per defensar-se no li quedarà més remei que mobilitzar la colla d’arreplegats de l’Oficina d’Objectes Perduts i formar l’exèrcit més matusser i esbojarrat de la història. Un increïble batalló de desheretats i inútils però dotat d’un poder molt especial: la força que tenen els tristos.

Una novel·la negra que entronca amb una tradició molt catalana: la d'incorporar un punt d'humor a la trama criminal. Així, hi ha qui s'enganxa al llibre per la seva història, els altres ho fan pels seus meravellosos i divertits personatges. 

Multiplicitat d'espais implica a la vegada multitud d'històries i de viatges esbojarrats. Objectes perduts no renuncia a explicar la complexitat de la corrupció, pero la complica amb conspiracions, tocs d'humor, uns personatges molt ben construïts i un gran domini de l'art de l'enjòlit per acabar conformant una novel·la única. 

Llibre editat amb el suport del Departament de Cultura

Quico Vilaró (Barcelona, 1962) publica amb Objectes perduts la seva primera novel·la. L’autor és llicenciat en Filologia Catalana i màster en Comunicació Empresarial i Tecnologies Digitals. Ha publicat diversos estudis sobre llengua i comunicació i ha treballat en l’àmbit de la gestió cultural i com a docent en matèria de comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat secretari general de Cultura de la Generalitat de Catalunya.