Set relats amb el denominador comú de la impossibilitat d'arribar a bon port, és a dir, de la necessitat d'acceptar l'atzar i així modificar el món i la vida a fi de fer que el bon port siguem nosaltres mateixos, i tot malgrat que les adversitats provenen d'aquest port, d'on partim pensant-nos que hi volem fer cap, i per això no hi arribem mai, ens perdem fins que, oh miracle!, ens adonem que, de fet, el que hem perdut és la capacitat de trobar un denominador comú quan ja sabem que aquest no existeix.
Carles Hac Mor (Lleida, 1940) En poesia i narració destaquen, pel seu caire no naturalista, Tu'm és no'ms (1977), Anar i tornar (1979), Agoc (1981), De tranuita (1983), Un pedrís de mil estones (1992) i S'ha rebentat l'hospici (1992). Ha conreat gèneres d'invenció personal, com ara l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí. Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d'art i poesia Tecstual, Ampit i L'avioneta, i n'impulsà d'altres. Ha col·laborat en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes i diaris (El País, Diari de Barcelona). Ha estat guardonat amb nombrosos premis.
