Nau de l'esperança presenta una antologia de diversos contes i poemes de la vasta producció literària de Josep M. Murià i Romaní. Tot i que la seva activitat principal com a escriptor va estar relacionada amb la seva condició de català i, més tard, de català exiliat a Mèxic, també va cultivar gèneres amb registre més personal i íntim. Aquest recull, amb l'anàlisi de la poeta i escriptora Teresa Costa-Gramunt, ens mostra la cara més personal i estrictament literària d'un home de gran cultura, capacitat literària i un extraordinari sentit de l'humor, qualitats que apareixen clarament refl ectides en les seves obres.
Josep M. Murià i Romaní, (Barcelona, 1907 - Guadalajara, Jalisco, Mèxic, 1999) fou un escriptor català. De jovenet col·laborà en El Borinot, La Nau i el Diari de Catalunya. Políticament, fou militant d'Estat Català, d'Acció Catalana Republicana i del Partit Nacionalista Català i fou funcionari de la Generalitat de Catalunya. Durant la Guerra Civil espanyola prengué part en la batalla de l'Ebre com a voluntari. Exiliat el 1939, el 1942 passà a Mèxic i s'establí finalment a Guadalajara el 1959. Fou el principal promotor, durant més de deu anys, del Butlletí del Centre Català de Guadalajara, on també va ser professor de literatura a la universitat i a l'American School. Guanyà la flor natural als Jocs Florals celebrats a París (1965) i Mèxic (1973). Fou col·laborador de Xaloc i altres revistes de l'exili mexicà.
