Volem retre un merescut homenatge a una persona molt il·lustre del nostre Pirineu que, encara que fos d’un tarannà humil i senzill, desenvolupà una gran tasca cultural i demostrà sempre un gran amor per la seva llengua i la seva terra. Aquest llibre intenta perpetuar-ne la memòria. La seva labor cultural fou multidisciplinària. Aquí, però, després de presentar la persona, la seva trajectòria i activitats en unes simples dades biogràfiques, i la valoració global de la seva personalitat, en l’edició d’una entrevista que li feren, ens centrarem només en dues de les seves facetes culturals més notables: el poeta i el músic... (Benigne Marquès)
Aquest llibre ha rebut un ajut del dEpartament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
El llibre recull una breu biografia, recupera bona part de la seva obra, presenta la seva obra musical (fins ara inèdita) i també elogia la figura de Vives com a organista.
En el seu conjunt, el llibre és una aportació als goigs del Bisbat d'Urgell, al món sardanístic i a la cançó popular de tradició oral.
Benigne Marquès: "El meu desig és que el present llibre serveixi per a trametre a la memòria futura aquesta gran figura i personalitat que fou Mn. Albert Vives Mir".
Mossèn Albert Vives (Oliana, 1907- Igualada, 1992). Fou vicari organista de Balaguer, organista a Cahors (França), organista i mestre d’escola a Arceniaga (País Basc), professor del Seminari d’Urgell. Fou beneficiat de la catedral des de 1959 i canonge des de 1980. Des de 1968 dirigí la càtedra de llengua i cultura catalanes “Mn. Pere Pujol” a la Seu d’Urgell. Des de 1971 fou el president del grup d’Òmnium Cultural de l’Alt Urgell, i durant molts anys impartí cursos de reciclatge en llengua i cultura catalanes per als mestres de l’Alt Urgell, Andorra i Cerdanya. L’any 1975 fou nomenat director del Museu Diocesà d’Urgell, càrrec que exercí fins l’any 1990, i va confegir el catàleg de llurs peces, que publicà a Urgellia. Fou el corrector oficial de les publicacions del bisbat, Urgellia i Església d’Urgell. Guardons rebuts per la Generalitat: en 1984, el Diploma de Reconeixement de Mèrits de la Generalitat de Catalunya, Direcció del Patrimoni Artístic; en 1985 el guardó de la Creu de Sant Jordi, i en 1988, la Medalla Francesc Macià.
