Aquest volum, publicat per primera vegada el 1974, recull els quatre títols –Temps d’estrena, Els infants de Riella, La Gent i el Vent (Premi Víctor Català, 1966) i L’arrel de Panical– que Viladot dedica a evocar el món de Riella, el seu Agramunt natal convertit en mite. L’obra s’inicia amb l’estrena vital de l’autor, prossegueix amb el món dels infants, continua amb el món dels adults i acaba amb les noves realitats que constitueix la migració. Amb un estil directe i poètic, ple d’ironia, sarcasme i tendresa, l’autor fa una rememoració vivíssima d’una gent que ha deixat un testimoni històric que, si bé és minúscul per la seva dimensió geogràfica, és ineludible a l’hora de traçar els esquemes fonamentals del tarannà del país.
Amb el suport de: 
Memòria de Riella recull les primeres quatre obres de l'autor, que ens permeten comprendre el caràcter del país des dels marges i des del més profund compromís amb la creació.
El 2022 se celebra l'Any Viladot per commemorar el centenari del seu naixement i per recuperar i reivindicar la seva obra literària.
Guillem Viladot va ser precursor de la poesia experimental a Catalunya i, des del seu Agramunt natal, va ser un autor d'avantguarda vinculat a les grans veus literàries del seu moment.
Guillem Viladot (Agramunt, 1922-1999). Poeta, escriptor i apotecari. Precursor de la poesia concreta a Catalunya, també va cultivar la narrativa i l’assaig en una extensa carrera literària iniciada el 1959 amb Temps d’estrena. Des del seu Agramunt natal va dedicar-se a l’edició de llibres de poesia experimental i a la confecció de poemes visuals que ell anomenava Objectes de Companyia. Durant els anys noranta, va obrir a Agramunt Lo pardal, la Casa de la Poesia Visual, espai que avui acull la Fundació Guillem Viladot, dedicada a preservar la seva obra i memòria i a donar veu a les pràctiques artístiques més lligades al nostre present.
