Les sis de Ravensbrück

En el present treball, Míriam Roma estudia i ressegueix la trajectòria vital de les sis lleidatanes que van ser deportades als camps de concentració de l’Alemanya nazi. A partir d’aquí, a través de la interpretació d’aquestes, la investigadora interpreta aquest col·lectiu com a paradigma de la repressió a la qual es van veure sotmeses tant per motius polítics, socials i ideològics com per motius de gènere en els diferents períodes històrics que aquí s’aborden. L’enfocament d’aquest treball, doncs, cerca elements característics del gènere femení per tal de demostrar que, en el cas de les deportades als camps de concentració nazis, va ser un motiu més pel quals van ser perseguides, castigades i vexades.

Una història amb una dimensió carregada de coratge, per la qual cosa l’obligació de la memòria històrica –indignament colgada durant anys– és recuperar i restituir aquesta doble invisibilitat. 

L'autora analitza també com van refer les seues identitats, individuals i col·lectives, i com es van readaptar a la societat després de l’alliberament. 

Antonieta Jarne: " Les condicions de vida execrables de les dones als camps del terror, la repressió sexuada de què foren objecte, són descrites esplèndidament i amb una alta sensibilitat, cosa que mai no s’ha d’oblidar". 

Míriam Roma és graduada en Història per la Universitat de Lleida (2016), universitat en la qual va cursar el Màster d’Estudis de Gènere i Gestió de Polítiques d’Igualtat (2019). Ha realitzat diverses recerques tant sobre la deportació com sobre estudis de gènere: Ravensbrück, destí de sis lleidatanes (2021), a Fossa, “Almenarencs deportats als camps nazis” (2020), “Memòria i gènere: la repressió franquista a través de les almenarenques: Maria Castellnou i Maria Bendicho” (2018) , “Clemència Berdiell, una vida dedicada a la pedagogia” (2017) a la revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, Shikar; Les oblidades: lleidatanes als camps de concentració nazis” (2020) a la Revista dels Cercle de Belles Arts de Lleida i “Protofeminismo y masonería como factor de cambio en la España contemporánea”, REHMLAC (2017).