De la mateixa manera que s’hi confronten els poemes en prosa i en vers, en aquest llibre hi conflueixen els traus de les ferides i el record feliç de les veus que ens empenyen.
Quin sentit té el dolor? Quin sentit tenen les hores difícils? L’autor s’ho pregunta, però ho fa defugint el dramatisme i imposant-se la contenció a què l’obliguen unes proses concises i la mesura del vers.
Partint dels desordres naturals de la vida i fugint del que ens és superflu, en aquest llibre es parla també de com ens acompanyen les absències i de com afrontar els finals, és a dir, de saber anar-se’n.