A Les dones de Tijucopapo s'hi narra la història de Rísia, que torna a Tijucopapo a la recerca de la seva mare, Adelaide, com a via possible per conèixer-se a si mateixa, venjar la seva dignitat perduda i retrobar-se amb la nena de la seva infantesa. Tijucopapo, que és un indret geogràfic, històric i, per damunt de tot, simbòlic, figura en la mitologia com a símbol de resistència: l'any 1646, durant la invasió holandesa de Pernambuco, sense res per menjar, els flamencs de Nova Holanda van envair la petita vila de Tijucopapo, a 63 quilòmetres de Recife. Conta la llegenda que, sense armes de foc, les dones del poble es van enfrontar a la tropa amb casseroles i pebre bo, i que van vèncer la batalla.
Marilene Felinto, nascuda a Recife (Pernambuco) l'any 1957, és una de les veus més profundament ressonants, és coneguda sobretot per dues novel·les: Les dones de Tijucopapo (1982, premi Jabuti i premi de la Uniao Brasileira de Escritores) i El llac encantat de Grongonzo (1987) i d'un volum de cròniques, Jornalísticament incorrecte (2000), publicades al diari Folha de Sao Paulo. Ha traduït autors, com ara Bernard Shaw, Edgar Allan Poe o Thomas Wolfe.
