Després de vuitanta anys de debat i discussió historiogràfica sobre la important producció pictòrica dels Osona (s. XV-XVI), aquest estudi conforma una monografia completa i actual sobre tan controvertida producció. Mercès a l'exhumació de nous documents d'arxiu i a l'estudi pausat de nombroses obres, l'autor clarifica les possibles afinitats i diferències entre ambdós Osona (Roderic, el pare, i Francesc, el fill), figures capitals de la primera pintura del Renaixement a Espanya. Els Osona van voler jugar en tot moment la carta de la modernitat italiana, però per diverses raons històriques, socials i artístiques, la seva pintura mai no abandonarà els estilemes procedents del món nòrdic i de la tradició tardomedieval hispana. Entre 1476 i 1514 van realitzar una ingent producció pictòrica de gran difusió i acceptació entre el públic culte i popular del País Valencià d'aquella època, però, al capdavall, coherents amb el seu present històric, la seva producció pictòrica s'esdevingué sempre una cruïlla d'hispanismes, flamenquismes i italianismes. A la fi, així foren, arreu de la Península, els inicis de la pintura espanyola del Renaixement.