En el tombant del segle x, els musulmans d'Al-Àndalus incloïen en la denominada al-Tagr al-A'là, la Frontera superior, els territoris de Lleida i Tortosa que confrontaven amb els comtats cristians de la Marca Hispànica. Aquesta frontera era escenari del pas d'exèrcits que anaven a destruir castells, assolar poblacions, rapinyar collites, fer presoners per a l'esclavatge; d'escamots de gent violenta que vivia del pillatge; de fugitius d'un costat o l'altre; de desarrelats sense identitat ni religió. Però igualment ho era de transaccions valuoses d'armes, pells, teles de lli i seda, joies, també de la mercaderia més preuada: esclaus. L'opulència musulmana incitava els guerrers cristians a posar-se al servei dels senyors de la guerra musulmans que es disputaven ferotgement el domini de la Frontera superior. I per la paga i el botí, aquests mercenaris tampoc no dubtaven a participar en la devastació i el saqueig dels comtats cristians.
Carles Macià i Vives és professor mercantil i resideix a Barcelona, la seva ciutat natal. Ha col·laborat a la revista Cavall Fort, des de la seva fundació, i hi ha publicat contes, articles i una novel·la per capítols: El temple de Xac-Mool. Cal afegir-hi els llibres Històries de prop i de lluny i Els remences Sobremunt. Entre el bon nombre de premis que li han estat concedits destaquen el Víctor Català de narracions amb l'obra La nostra terra de cada dia, el Joaquim Ruyra amb la novel·la Un paracaigudes sobre la Vall Ferrera i el Joan Santamaria amb la narració Tant o més que a viure.
