Compadir-se és posar-se en la pell de l'altre, patir amb el seu patiment, però això no és possible fer-ho sense imaginació. Cal representar-se, mentalment, el seu dolor per a poder capir la gravetat d'aquell moment. En aquest punt, té molta rellevància la sensibilitat, la visió, l'audició, el que captem de l'altre, però la representació física encara no activa la compassió, sinó que és la imaginació.
Francesc Torralba i Roselló (Barcelona, 1967) és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha publicat una quarantena de llibres, la majoria d'ells relacionats amb l'àmbit de la filosofia, l'ètica i la seva aplicació pràctica en la vida diària i personal. El seu darrer gran èxit ha estat L'art de saber escoltar (Pagès editors, 2006), del qual se n'han venut més de 15.000 exemplars, i que ja ha estat traduït a l'alemany, l'italià, el francès i el castellà.
