Segona part d’una trilogia iniciada amb Inventari. La música folk als Països Catalans, del franquisme al Tradicionàrius, un assaig sobre els pioners que van recollir, arreu dels Països Catalans, la tradició musical i que van sembrar una llavor que es consolidà definitivament el 15 de gener del 1988, data d’inauguració del Cicle de Concerts de Música Tradicional i Popular Tradicionàrius de Barcelona, que va ser dirigit durant 33 anys per Jordi Fàbregas. Aquest volum es desenvolupa fins els prolegòmens de la 35a edició del festival, al 2022, ja sota el comandament de Carol Duran, i està dividit en dues parts: una primera de tipus cronològic, que conté un repàs a les característiques de cadascuna de les seves edicions, i una segona de caire temàtic, on s’aborden qüestions específiques sobre la filosofia i l’organització del festival, amb les seves polèmiques i contradiccions, la seva política educativa, expansiva i comunicativa, i la seva vida quotidiana. El llibre és la pròpia conclusió. Com en el camí cap a Ítaca, el premi no es troba a la meta, sinó en el recorregut.
Amb la col·laboració del Departament de Cultura
Un volum necessari per fer que el festival s’hagi pogut desenvolupar fins assolir una consolidació que a hores d’ara està fora de dubte, ja què sense la seva existència probablement l’estat de salut de la música tradicional arreu dels Països Catalans no seria ni de bon tros la mateixa.
Ferran Riera: "si a Inventari intentava ser mínimament objectiu, en aquesta ocasió m’ha costat molt més de ser-ho i, francament, crec que no ho he aconseguit."
Ferran Riera Vives (Barcelona, 1957) és llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Des dels anys vuitanta ha treballlat com a periodista musical a la ràdio, la premsa, la televisió i internet, en diversos mitjans. Al 1991 es va incorporar al programa Sputnik de Televisió de Catalunya, on va dirigir durant divuit anys l’espai Rodasons. També va dirigir, entre 2004 i 2007, la revista Folc-Sons de la Mediterrània, del Grup Enderrock. Ha sigut professor del curs de postgrau sobre crítica musical de la Universitat Ramon Llull. Al 2011 va escriure A la plaça fan ballades. Una història de les músiques d’arrel als Països Catalans; al 2013 va dirigir el documental El riu que ens porta. 25 anys del Tradicionàrius, al 2016 va publicar El Grup de Folk. Crònica d’un esclat i al 2019 Inventari. La música folk als Països Catalans, del franquisme al Tradicionàrius. Actualment és membre del consell de redacció de la revista Caramella i col·labora amb diariofolk.com, la Directa i Núvol. Com a DJ Mussol ha creat l’acció audiovisual “Relat de la Mediterrània”, amb l’artista plàstic Pep Camps.
