La carta perduda al taxi. Una cèlebre parisenca casada amb un banquer, una carta oblidada en un taxi i una mentida... Què faríeu si us trobéssiu una carta? Amb aquests ingredients i amb una escriptura més propera de les convencions teatrals que de la novel·la, Louise de Vilmorin ens fa reflexionar sobre els revolts de l'honestedat, l'amistat i l'amor, encetant la seva narració amb una sentència premonitòria: El cor és un drama La carta perduda al taxi fou adaptada al cinema l'any 1962 sota la direcció de François Chatel i amb música de Serge Gainsbourg.
Louise de Vilmorin (Verrières-le-Buisson 1902-1969) novel·lista i poeta francesa. Per les seves aptituds i el seu encant ha estat considerada la reina del París literari més extravagant. Amics tan diversos com Jean Cocteau, Léo Ferré o Paul Morand, així com les seves relacions amoroses amb Orson Welles, André Malraux i Antoine de Saint-Exupéry (a qui va estar promesa) ens donen una idea de la singularitat de l'autora i del seu accentuat inconformisme. El Gran Premi Literari de Mónaco (1955) i el fet que algunes de les seves obres han estat adaptades a la gran pantalla avalen l'abast de la seva obra.
