Diu la saviesa popular que els homes i dones de bé sempre s’allunyaran de putes, policies, polítics i periodistes. Doncs bé, de tots quatre n’hi ha en aquesta nova novel·la de Marta Alòs, que a més a més hi afegeix l’obscur món de l’Església catòlica. En aquesta ocasió el mosso d’esquadra Roure, ascendit, torna a una Lleida on l’especulació urbanística és el pa de cada dia i on els periodistes necessiten molt de cafè per suportar els plens municipals. Una novel·la negra rodona que consolida l’autora en aquest gènere, en el qual va irrompre amb molta força amb Ulls maragda.
Marta Alòs i López (Lleida, 1960) és escriptora. Ha publicat més d’una quinzena de llibres, amb èxits tan importants com La mà al melic, El dia que vaig oblidar el meu nom i Cartes a la meva mare. Ha obtingut diversos premis literaris com el Vent de Port del 2000 per Sol d’hivern; el de Narrativa de dones de Castelló del 2002 per L’ombra de la Forca, o l’Armand Quintana de Narrativa de Calldetenes 2014 per La llengua de les pedres. Ha estat regidora de la Paeria de Lleida, diputada al Parlament de Catalunya i coordinadora de Cultura de la Diputació de Barcelona. És articulista i tertuliana als principals mitjans de comunicació catalans. Després d’Ulls maragda, aquesta és la seva segona novel·la negra.
