La novel·la, tot i parlar de càncer, evita caure en el patetisme de la protagonista. L’Ari pensa que tots acabarem amb la mateixa sentència. Més ens convé esprémer la vida, mentre puguem.
Escrit des del pur realisme, inspirat en fets reals.
Que et cuidin o que no et cuidin?, aquesta és la gran qüestió dels malalts de càncer. Qui diu que deixar-se ajudar sigui de febles? La vulnerabilitat ho és tot menys una feblesa.
