A Espanya, les generacions nascudes durant la dictadura van créixer amb la idea que el franquisme era una mena d'accident històric, però que un cop se n'alliberessin desapareixerien la demonització dels que pensen i senten de manera diferent, la prepotència i el patrioterisme. Ja fa temps que és evident que es tractava d'una il·lusió del tot ingènua, i que potser si el franquisme va durar tants anys, no tan sols va ser a causa d'una repressió ferotge, sinó que cristal·litzava una tradició molt arrelada. Estirar d'aquest fil és el que ens ha dut a escriure aquest llibre.
Eugènia de Pagès Bergés. Catedràtica d'Història d'Ensenyament Secundari, amb una llarga experiència docent. Ha assessorat nombrosos centres educatius, públics i privats, convidant a la reflexió sobre la dispersió mental i la manca de concentració de l'alumnat actual arrel de l'impacte de les noves tecnologies. Ha publicat els llibres de reflexió educativa Com ser docent i no deixar-hi la pell (2008) i La Generació Google (2012).
