Aplec de contes amb diversitat d'espais però sobretot de temps (des de la Setmana Tràgica o la Primera Guerra Mundial fins avui en dia) que explora en el conflicte de les relacions humanes, en el relativisme de les idees i els fets, en la violència, la traïció i la venjança. Parmènides nega el moviment. Els sentits ens fan creure que tot és canviant i efímer, però la raó ens adverteix de la seva immutabilitat. Com un jardí de gel. Les històries d'aquest llibre naveguen per un món en transformació i a l'hora fix, per uns fets i uns personatges canviants i a l'hora permanents. Tingui raó o no Parmènides, la metàfora és vàlida.
Miquel Àngel Vidal (Binissalem, 1962), llicenciat en Filologia Hispànica i professor d'institut. Ha publicat les novel·les El batec de la fosca (2001), L'escriptora de bestsellers (2003), Encara que sents com creix la nit (2005) i El jardí de les Hespèrides (2008), aplecs de contes com Cal·ligrafies agòniques (2004) i La mesura de les coses (2005), obres de teatre com El conyac de Voltaire (2004) i Sang aliena (2010), així com també reculls d'articles.