Dir que «la gent és idiota» ha esdevingut un mantra, una mena de crossa per, u, posar en evidència que no estic d’acord amb una idea, una proposta, una decisió, i dos, deixar palès que els altres no en tenen ni idea i que jo ho faria molt millor (el que sigui), on vas a parar!
L'autor no creu que la gent, dit així en genèric, sigui idiota, però és fàcil que entre tanta gent com som, més tard o més d’hora ens topem amb algú que ens ho sembli. I, per descomptat, que algú ens en prengui a nosaltres per idiotes. En les pàgines que segueixen suggereix algunes maneres d’afrontar-ho.
Raül Romeva: "Hi pot haver llibertat, unitat, cohesió social, progrés, en defi nitiva, futur, sense respecte?"