La farga catalana és un tipus d'instal·lació rural i preindustrial que serveix per a produir ferro en un forn baix amb un procediment peculiar. Algunes comarques pirinenques responen amb l'especialització metal·lúrgica a la de caràcter agrícola que s'anava produint a la Catalunya costanera del segle XVIII. Fa més de cent anys que les fargues van deixar de funcionar; només resten alguns testimonis físics de les instal·lacions i la documentació és irregular o no ha estat recopilada ni sistematitzada del tot o bé s'ha dispersat. Tot això, com diu Gadamer, "el fet que alguna cosa s'aturi i es quedi immòbil sembla afavorir la revelació d'una veritat". I aquesta veritat només pot ser l'anàlisi de la farga des del punt de vista de la història econòmica: com una empresa amb operaris, instal·lació, matèria primera, combustible, producció, comercialització i administració. En aquesta esplèndida obra trobarem l'estudi detallat i intensiu de tres empreses en el període comprès entre 1750-1850, siutades al Pallars Sobirà, concretament a la vall Farrera i Llavorsí, i en comunicació constant amb la resta de nuclis de la siderúrgia tradicional del forn baix. No té res a veure amb la visió idíl·lica d'una vall a l'Antic Règim; se'ns mostra com un marc de producció dura i ens acosta al naixement d'un mercat que no és una entitat pretesament neutral sinó que, en la seva realitat històrica, és escenari de conflictes, entre els quals els derivats de l'ús i l'apropiació del bosc no són els menys importants.
