Escames

Escames representa una transició de la joventut a la vida adulta i com l’ésser humà afronta les vicissituds que troba al seu camí adaptant-se al medi i, sovint, en certa manera, mudant de pell per a esdevenir més fort i resistent. En aquest procés assitim a la desintegració de l’individu en un constant paral·lelisme amb les forces de la natura exercint el seu poder. No ens queda cap altra opció que lliurar-nos-hi per a que ens transformi i puguem renéixer.

"La poesia de Tània Soler està fornida d’imatges en què la sensualitat i la relació del cos a cos amb l’altre hi tenen un paper predominant. Tània Soler és remeiera del cos però també de l’ànima a través del verb fet vers i després carn." (Del pròleg d'Àngels Marzo).

Un llibre de poemes que narra la desintegració individual de l’ésser humà, del seu reeixir i del paper de la natura en tot el procés. 

Joan Callau: "Opera prima d'aquesta autora i descobriment d'una veu poètica fresca, punyent i pròpia." 

Àngels Marzo: "centrem-nos en l’univers oceànic de les escames lluminoses i les sabanes transitades per quadrúpedes zebrat." 

Tània Soler. Sóc de Sant Cugat del Vallès (1991) i vaig viure uns anys a Girona, on vaig estudiar Medicina. Just he acabat la residència mèdica a Terrassa i sóc especialista en Medicina de Família. La literatura sempre ha estat molt present a la meva vida. M’agrada molt llegir poesia i narrativa, i escric des que tinc ús de raó. He participat en festivals literaris com el Festival de Poesia de Sitges, recitant alguns dels meus poemes, i també al Festival de Poesia de Sant Cugat, en projectes poètics. Actualment col·laboro a la revista Núvol escrivint ressenyes de llibres. Aquest és el meu primer llibre publicat.