A França existeix un col·lectiu format per desenes de milers de persones que parlen català, i que es defi neixen a si mateixes com a gitanos catalans, que s'ha mantingut ignot durant segles. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a l'Empordà. Van començar a establir-se al Rosselló arran d'una llei del 1783 de Carles III que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions, i van anar seguint dues grans rutes migratòries al llarg de la costa mediterrània i de la Garona. Avui, una dotzena de cognoms com Batista, Patrac, Ferrer, Pubill, Cargol o Malla s'escampen per bona part del país fins a la frontera amb Bèlgica en comunitats que han mantingut majoritàriament la llengua i els costums. Parlen un català, que ells anomenen gitano, diferent dels dialectes territorials.
Eugeni Casanova és llicenciat en Ciències de la Informació i en Filosofia, i va obtenir el doctorat en Llengua i Literatura Catalanes amb una tesi sobre els gitanos catalans de França, ara revisada i ampliada en aquest volum. Ha publicat una vintena de llibres de recerca periodística, etnografia, sociolingüística, natura i viatges.
