És una novel·la de luxúries corals, d'amors envilits i de flonges fidelitats. En la ressaca de la segona Guerra Mundial, els protagonistes d'aquesta història se saben atrapats en un temps que ja no podrà ser seu. El passat ha injectat en llurs artèries el verí d'una desesperança que els dissol inevitablement. Governats per la sensualitat mediterrània, emmalalteixen en el refugi del sexe: la cova en el rerefons d'un jardí que decandeix, on tot el que és il·lícit es justifica en l'abúlia, en el desencant i en una tendresa consumida per la sal. Vittoria Sainte Victoire blaissée i Teresa Morelli, heroïnes condemnades pels actes violents amb què fou castigada llur adolescència, es resignen a contemplar la seva progressiva pèrdua com la del seu món tot exhaurint- se en una libido expiatòria. Narrada en primera persona, la novel·la recull la perplexitat del protagonista, Mauro Abruzzo. Escrit en els fulls de la compassió del Mediterrani, el seu dietari de solitud pretén recompondre l'ànima femenina que no va saber abastar quan li fou oferta.
Francesc Pané Sans. (Les Borges Blanques, 1955). Professor de llengua i literatura catalanes, ha participat activament en el sindicalisme i en la política. Militant d'ICV, fou regidor de la Paeria de Lleida i diputat al Parlament de Catalunya. Ha guanyat el Premi de novel·la breu de Mollerussa (1991) amb Una fosca lluna d'abril (Columna). Fou seleccionat en el concurs Les talúries amb la novel·la Discurs sobre la matèria sensual (Tres i Quatre, 1990). Es guanyador ex-aequo d'una edició dels Premis Recull de poesia amb Dames d'escorça.
