El moment de dir prou pretén recollir un sentiment compartit per molts catalans però que pocs gosen expressar obertament. És un crit que denuncia la flagrant anormalitat en què viu la nació catalana, atenallada per la correcció política i l'acomplexament històric però, significativament, capaç de manifestar-se multitudinàriament en ocasions. Parteix d'una auditoria que analitza l'inacceptable tracte que rep Catalunya a mans de l'Estat espanyol tal com ha il·lustrat l'episodi del nou Estatut. També assenyala la tolerància inaudita de què gaudeix el franquisme residual a l'Estat (tal com s'ha vist en l'elaboració de la Llei de la Memòria Històrica) i el que això suposa políticament. Alhora exposa el paper de la Conferencia Episcopal Española com a adreçador moral de facto de la vida pública. L'autor acaba reflexionant sobre la treballada exclusió de Macià com a referent històric i el cas Maragall com a paràbola del mateix país. El llibre ho complementa amb un compendi d'idees pràctiques per al futur del catalanisme.
Toni Strubell i Trueta va néixer a Oxford el 29 de juny de 1952. És nét de Josep Trueta. Llicenciat a la Universitat d'Oxford, treballa avui a la seu donostiarra de la Universitat de Deusto. Col·labora amb El Punt, i també amb altres publicacions com El Temps, Presència, Avui, Canvi 16, Berria, etc. Des de 1996 ha treballat en el camp de la recuperació de la memòria històrica, recuperant les figures de Josep Sunyol (amb el llibre L'altre president afusellat en col.laboració amb J.M. Solé i Sabaté i Carles Llorens, Pagès editors, 1996), Josep Narcís Roca Farreras i Isabel Vilà. També ha escrit assaig: El cansament del catalanisme (1997), Un català entre bascos (2006), col·laborant en moltes altres iniciatives com Les mentides del PP (2003) o Polítiques de la memòria (2004). Actualment és coordinador de la Comissió de la Dignitat. El 2004 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.
