Aquest no és un recull de poemes esparsos, posteriorment engalzats, sinó un únic poema que ha anat creixent interiorment. Vaig començar a escriure'l fa temps, per als meus fills, un dia en què l'atzar em posava en risc i el magí se m'enduia pel pedregar transcendent: hi haurà un després des d'on poder acompanyar-los? Posteriorment, els el vaig anar completant, amb la vana intenció d'instruir-los i d'aconsellar-los sobre les coses que he après o que he cregut, amb la seguretat que no els serviria de gaire, però amb el desig que els fes companyia i que, potser, en algun moment, vés a saber, els pogués ser d'alguna ajuda. Acabarien per fer-s'hi lloc unes quantes cavil·lacions sobre tot plegat: l'univers i nosaltres, la condició humana, el bé i el mal, l'origen i el destí....
