Negre i vermell sobre blanc i ja tenim els cavalls salvatges desbocant-se per les vinyetes, vint anys després de l’aparició de l’emblemàtica novel·la, en una nova lectura de les diguem-ne aventures, en un sentit ampli i alhora obscur, d'una colla de personatges que viuen o malviuen com si no fossin mortals i les drogues, l’alcohol i els seus riscos no els importessin.
Una novel·la carregada de realitat i, sobretot, de veritat, que va molt més enllà de ser el retrat —desacomplexat i antropològic— d’una generació marcada per les drogues.
Immensa, extraordinària, un festival creatiu, un viatge al fons de l’ànima, una meravella del llenguatge i un autor que anava molt més enllà de la maledicció i la contracultura.
