Trenta-dos anys i divuit mesos

Nadal és família i temps d’emoció. I també temps de recolliment i de tancar, any rere any, el cicle que la vida ens ha permès gaudir en les estimades Terres de Ponent. Des de fa trenta-tres anys, el sentiment de serè agraïment es condensa en uns versos que destil·len les vivències dels mesos passats. I aquests sentiments i versos han vist com creixien amb l’encertada il·lustració d’algú que estimo: la nostra neta.

Francesc Domingo Salvany va néixer a Tàrrega (l’Urgell) l’any 1955. Acabà la carrera de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1978. El tema pediàtric que més li ha interessat és el dels maltractaments infantils. L’any 1984 obtingué una plaça de pediatria a Balaguer, on ha exercit fins a la seva jubilació el 2021. Ha estat professor associat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida des del 2000 fins al 2021. Ara, que disposa de més temps lliure, es dedica a cultivar els aspectes culturals que més li plauen: escriure, cantar a l’Orfeó Balaguerí i ballar sardanes i swing. El 1981 fou coautor del llibre La síndrome del nen apallissat. També ha escrit poesia, amb què ha participat en una Antologia de poetes metges (2004) i en l’obra La poesia del Mar, el nostre far (2019).