Aquest és un llibre de receptes senzilles i fàcils d’elaborar. Hi trobaràs receptes de tradició, de diumenge, de berenar i de celebració. Sempre m’ha agradat recordar els aparadors de les grans pastisseries plenes de colors, d’olors i de formes, així com els forns de poble amb les petites vitrines i els taulells farcits de coques d’anís, bunyols i magdalenes. El propòsit d’aquest petit receptari és transmetre la meva passió i la meva experiència amb el fi que gaudeixis pastant, batent, untant, decorant... tots els dolços de la rebosteria catalana. A punt per fer els pastisssos en el teu propi obrador? Som-hi!
VIQUI RANZ MARTÍ (Igualada, 1954). Filla de Victòria i de Víctor, la Viqui conjuga des de ben petita el paisatge de la capital de l’Anoia amb el de l’Alcarria. Aquesta dualitat cultural l’acompanya tota la vida i forja el seu imaginari. A l’adolescència, comença a dibuixar siluetes femenines vestides d’estampats i conjunts psicodèlics. Més tard, s’interessa pel puntillisme i fins i tot exposa en alguna galeria de la Ciutat Comtal. Llicenciada en farmàcia, Viqui Ranz continua desenvolupant el seu amor pel dibuix i la pintura paral·lelament a la seva feina i assisteix religiosament a la classe de dibuix dels dilluns. Mare de dues filles, la vida de família i la farmàcia li deixen poc temps, però tot i això la Viqui explora la pintura a l’oli, l’aquarel·la, la tinta japonesa, els llapis de color, l’art tèxtil... Per a l’artista, tot material és art en potència. Als pots d’apotecari, l’artista hi conserva preciosament la passió i la imaginació i, amb la paciència de l’alquimista, la Viqui va trobant a poc a poc la fórmula magistral del seu art. Durant tota la seva trajectòria artística, un motiu recurrent es perfila: les dones. Soles o acompanyades, dones que comparteixen, pateixen, gaudeixen, estimen; dones de ciutat i de poble; mares, filles, germanes. Així, des de la seva jubilació, la Viqui Ranz dibuixa cada dia, sense pretensió. Al davant, tan sols el plaer de crear i de plasmar el que l’habita.
TATIANA GUILERA RANZ (Barcelona, 1977). Filla de la Viqui, nascuda a les terres de l’Anoia i santcugatenca d’adopció, a la Tati sempre li ha agradat la cuina. Des de ben petita ha remenat llibres de receptes i ha admirat (i n’ha gaudit!) la cuina de la seva àvia, la iaia Rosa. Tot i començar a estudiar sociologia i humanitats, empesa per l’interès que sempre l’ha portat cap a la història, l’estudi de les tradicions i l’antropologia, aparca el seu camí acadèmic per treballar en el negoci hostaler de la seva família política. Així i tot, aquest vincle entre gastronomia i cultura vertebra el seu treball. Mare de tres fills, la Tati ha cursat formacions de cuina i de pastisseria tant en línia com presencials, tant amateurs com professionals. Amb el temps, i des de casa, s’inicia en el negoci de la pastisseria fent petits encàrrecs i, a poc a poc, quasi sense adonar-se’n, el volum de feina augmenta progressivament. Això l’encoratja a professionalitzar el seu projecte i decideix obrir un obrador de barri on elaborar les seves creacions i encàrrecs. Així neix KéikbyTati. En plena pandèmia s’inaugura l’obrador i gràcies al boca orella és tot un èxit. El 2023, atès que no pot assumir tan volum de feina i no vol renunciar al rigor i a la qualitat que la caracteritzen, decideix tancar el negoci, digerir l’experiència i canviar de rumb. D’aquests anys d’aventura professional i humana, la Tati ha escrit un llibre amb totes les receptes que preparava a l’obrador, amb humilitat, cura i passió.
