La galleda de Nidola és una curta història de les moltes que es vivien en aquestes tancades muntanyes del Pirineu, a l’abric de la foscor, de l’aïllament i de les creences tenebroses que d’aquí sorgien fins a mitjan segle passat. Sempre influenciades per la solitud, la religió, la repressió i la por. Aquí teniu una història mig versejada d’una realitat passada que expliquem sense la por d’haver-ne de donar cap raó.
Benet Puit Pubill (Alinyà, Alt Pirineu, 1952). Com a contramestre va treballar molts anys a la indústria química ajudant a contaminar el mar, ara viu a Alinyà per defensar la natura i fer-s’ho perdonar. Aficionat a les històries paral·leles de la vida que mai expliquen els historiadors subvencionats de la veritat. “Com a agnòstic soc dels que penso que Jesús, en sortir del coma i curar-se de les ferides de la creu, es va camuflar en una caravana de mercaders que anava a l’Orient. Acompanyat de Maria de Magdala, la Magdalena, van seguir la ruta nabatea i es van establir al Caixmir, on van ajudar els pobres i la bona gent. Els seus deixebles es van assentar a l’Occident, on han passat dels pobres i han fet una gran fortuna amb la bona fe de la gent.”
