"La poesia de la Cèlia, que insisteixo a definir com a lliure, és també desvetlladora i desveladora: desvetlladora, perquè ens desvetlla, ens desperta de l’estat letàrgic de no voler endinsar-nos gaire en tot allò de la vida que ens ve gran (la mort, l’angoixa, l’absència, l’oblit, la ràbia…); i desveladora, perquè aparta el vel que no ens permetia veure l’amor, la mort, el desig, el dol i l’absència des d’altres llocs, des d’altres miradors. Cadascun dels poemes d’aquesta antologia formen un ventall de prismes diferents que ens il·luminen, en el sentit epifànic del terme, perquè ens revelen aspectes de l’experiència humana als quals no havíem pogut accedir abans." Sònia Moll
Aquesta és l’antologia d’una de les nostres millors alquimistes i escriptores, on un ventall de prismes diferents ens revelen aspectes de l’experiència humana (amor, dubte, dol, por, alegria) als quals no havíem pogut accedir abans (com afirmen els poetes Sònia Moll i Jaume C. Pons Alorda).
Una poètica genuïnament lliure, aguda i única, amb un “fil d’humor supervivent de qualsevol melangia” (M. Mercè Marçal) i “una gran exigència d’estil” (Baltasar Porcel).
Cèlia Sànchez-Mústich va néixer a Barcelona. Viu a Sitges des del canvi de mil·lenni. Als trenta-quatre anys va publicar La cendra i el miracle (1989), al qual seguirien El lleu respir (1991), Temperatura humana (1994), Taques (1996), Llum de claraboia (2004), A la taula del mig (2010), On no sabem (2012), A l’hotel a deshora (2014), La gota negra (2017) i Mudança endins (2021). On no sabem va ser traduït íntegrament al francès per François-Michel Durazzo i publicat a França i al Quebec. Altres poemes seus han estat antologats i traduïts a diverses llengües. Ha publicat també dues novel·les, llibres de contes i llibres de no ficció. Entre els reconeixements per la seva obra narrativa podem esmentar els premis 7Lletres i Mercè Rodoreda. Per l’obra poètica, els premis Rosa Leveroni, Miquel de Palol, Crítica Serra d’Or i Vicent Andrés Estellés (Premis Octubre).
