Dos bàndols

“Jo no vaig viure personalment els fets que tantes vegades, ja des de petit, havia sentit explicar a la gent que freqüentava casa meva”, diu l’autor, també convertit en ficció literària, a la primera pàgina del llibre. L’historiador i arxiver Sans i Travé es trasmuda en el també historiador i arxiver, Sans i Travé per evocar, a través de l’enunciació en primera persona, fragments d’uns esdeveniments que poblaven les sobretaules de la infantesa. Justament el fet d’endegar els mecanismes de la memòria farà possible passar de les intuïcions infantils a la constatació d’uns fets que van dividir en dues meitats un poble. Basada en fets reals, la novel·la recupera dos manuscrits de l’Arxiu Comarcal de Valls a partir dels quals resseguim la crònica de la vida de l’Ernest, apotecari de Solivella, i de la Isa, la soprano amb qui mantindrà una relació amorosa en el context de repressió de la immediata postguerra.

Combinant hàbilment els testimonis dels personatges, l'autor ofereix un retrat d’una de les etapes més grises de la història del país. 

Sans i Travé evoca uns fets tràgics en la història de Solivella, on el pes de la ideologia va dividir en dos una comunitat. Ens recorda així que les decisions preses amb les entranyes sovint convoquen el desastre. 

Aquest llibre és també un cant a l’amor, a la solitud acompanyada i a la necessitat de preservar, per damunt de qualsevol altra cosa, els vincles que ens lliguen a la nostra fràgil humanitat. 

Encertadament, l’autor posa el lector contra les cordes per abocar-lo als tripijocs del destí implacable. Per anorrear la voluntat amb que els protagonistes miren de plantar cara a les ironies de la vida. 

Josep Maria Sans i Travé ha estat becari del Consell Superior d’Investigacions Científiques per investigar a l’Arxiu Secret del Vaticà i altres centres documentals estrangers, estatals i nacionals. Ha estat professor de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya. Bona part de la seva vida professional l’ha dedicat a l’administració de la Generalitat de Catalunya com a cap del Servei d’Arxius, director general del Patrimoni Cultural i director de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Ha participat en diversos congressos del país i de l’estranger sobre matèries històriques. Ha escrit diversos llibres i articles, ha dirigit l’edició dels (1411-1713) i és director de publicacions de la Fundació Noguera. Forma part de diverses institucions culturals i és acadèmic numerari der la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.