Dietari d'estiu amb pinzellades de tardor parla de la felicitat, el dolor, la mort, la ciència, els llibres, els escriptors, la cultura, l'educació, la política, la natura, la identitat, la justícia, les creences. Parla de revolucions pendents, viatges, Frankfurt 2007, coratge, esperança i de tot allò que li pot succeir i pot pensar qualsevol persona durant un estiu i part d'una tardor. Si el dietari és un gènere francament difícil és perquè l'autor hi va ben despullat, i juga a tot o res. (...) Els conceptes que travessen el dietari de Josep M. Boixareu tenen l'emotivitat sensible de Verdaguer, la profunda modèstia de Tagore, el sentit de les coses de la tradició alemanya, la visió del món des del raonament científic d'Einstein. És una combinació estimulant que ens calia i que no sovinteja a casa nostra. (...) Ara que molt poquets són els que parlen de l'humanisme perquè els diners són la mida de totes les coses, hi ha un escriptor agosarat que ens posa un pa a taula que feia temps que no menjàvem i que ens feia molta falta: mirar la realitat des d'una perspectiva sensible, recta, honesta i profunda.
Josep M. Boixareu i Vilaplana (Barcelona, 1940) resideix a Llerona (Vallès Oriental); és doctor enginyer industrial, editor i llibreter. Va obtenir el Premi AIPET-2003 de periodisme especialitzat i tècnic. Va ser comissari de l'exposició La indústria editorial catalana que va tenir lloc a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007. És articulista d'opinió d'EL 9 NOU i autor dels llibres: Fills, arbres i llibres (2005), Territori, cultura i societat (2005), el poemari Records i paperets (2006) i Viure, reviure i pensar (2007)
