El llibre estudia el sistema polític liberal i les seves repercussions en la societat lleidatana de mitjan segle XIX. Els diversos capítols repassen el pronunciament de 1843 i l'inici de l'hegemonia conservadora, les disputes polítiques i les pràctiques electorals, l'activitat de les institucions i els interesaos que s'hi defensaven, els integrants dels grups dirigents, l'experiència del Bienni Progressista, els límits del liberalisme renovador que governà Lleida entre 1858 i 1866 i la posterior crisi del règim polític. En definitiva, la investigació ha permès avangar en la construcció d'un model de funcionament de l'estat liberal espanyol. A Lleida s'ha detectat una important presència del liberalisme progressista, un gran creixement dels demòcrates i republicans a la dècada de l860, un domini moderat imposat en bona part per la forga i gràcies a una legislació electoral molt restrictiva, i unes classes populars capaces de mobilitzar-se. S'ha comprovat que no existien unes "oligarquies" que controlessin tots els municipis sense oposició i que determinats dirigents conservadors locals depenien de l'intervencionisme estatal per a continuar en el poder.
