Cada any solem tenir a la cartellera alguna obra antiga, generalment grega i habitualment una tragèdia. De vegades fins i tot es tracta d'una representació amb força èxit. En canvi, tenim moltes menys reflexions sobre què és això del teatre antic, com l'hem entès o l'hem utilitzat al llarg del temps i com el podem encarar avui dia. Gairebé només als diaris, escadusserament, gràcies a algun dels bons crítics que hi escriuen. Aquestes són les preguntes que es troben a l'origen d'aquest llibre, i la primera intenció és la de presentar unes quantes maneres de respondre-hi avui dia. La varietat dels punts de vista és una de les finalitats que han tingut els editors en confegir aquest llibre: de l'antropologia (M. Delgado), de la filosofia (Martínez Marzoa), de la teoria i la pràctica teatral (Coca, Masgrau, Abellan), cinematogràfica (Lluró) i fins operística (Marcos), de la crítica (Palau i Fabre), de la psicoanàlisi (Tizón), de la història (Coca), d'aquest camp immens que en diem tradició clàssica (Gilabert, a part de Marcos i Lluró) ... Al costat d'això, el context del teatre antic (Riu), les lectures ritualistes (Pòrtulas), el cor (Nogueras), el pathos tràgic (Lanza), la mimesi (Reig), les imatges verbals de la tragèdia (Palomar), entre d'altres.
