A més a més de fer un repàs a la tradició artística del silenci, aquest assaig comenta les diverses funcions que duu a terme en la poesia, tot intentant d'aclarir quines són les causes i incitacions d'aquesta complementarietat: místiques, filosòfiques, lingüístiques, polítiques i culturals. Mostra la necessitat del silenci a la creació poètica en qualitat de punt de partida i de sortida, i reflecteix la seva condició d'ingredient, potser essencial, del mot poètic. Analitza tot seguit els recursos més habituals de la poesia i el silenci i, més particularment, de la poesia del silenci. Els darrers capítols ressegueixen la lírica catalana actual a fi d'observar el paper que el silenci hi té en qualsevol dels seus sentits figurats
Josep M. Sala-Valldaura (Gironella, 1947). És professor emèrit i catedràtic de literatura de la Universitat de Lleida. Ha conreat la poesia, l'assaig, la crítica literària i la traducció; els seus darrers llibres de poemes són Flors i carboni (2008), Daltabaix (2012) i Gota a gota (2014), i d'assaig, Entre el simi i Plató. Pel curs poètic contemporani (2008) i Pensant el riure (2013). Ha obtingut diversos premis, com ara el de la UNESCO per a la literatura catalana, el Serra d'Or i el Cavall verd de la crítica, el Joanot Martorell de narrativa, el Parc Taulí i el Cadaqués a Rosa Leveroni de poesia, etc. Obra seva ha estat traduïda a l'anglès, al basc, al castellà, al francès, a l'occità, al portuguès i al romanès, i ha rebut el premi Ovide 2014 com al millor poeta traduït a la llengua francesa per Bouleversements
