Cambra sense finestres

Aquest llibre atorga a la literatura actual un magnífic exemple de protagonisme col·leciu, femení i plural. El seu autor, Xavier Lahoz, dibuixa un paisatge aspre i alhora plàcid en què la màgia travessa un conjunt d’històries versemblants enmig d’una utopia no exempta d’escenes de gran duresa. Cada personatge fa gala d’un llenguatge propi, explícit i personal, que revela les seves experiències. La violència masclista, una violació i l’estigma d’un model patriarcal se sotmeten a la rebel·lió d’unes vides que transcorren en paral·lel i en perpendicular a través d’una escala que atorga sentit a les seves existències. Amb un excel·lent enginy narratiu, el relat convida a recórrer l’imaginari amb què l’autor traça les personalitats de la Paula, la Júlia, la Flora, la Matilda, la Caterina i la Susi en una mena de mirall opac, però permeable. Malgrat tot, un secret travessa totes i cadascuna de les seves vides per redimir-les de qualsevol mal.

Retrata de manera precisa la violència de gènere, aquella violència que es dona en el marc de la parella o exparella, quan hi ha un vincle emocional, per traïdor i dolorós que sigui, però vincle. 

La buidor per l'absència després de la mort del seu fill i la necessitat de comunicar-se amb ell va dur a l'autor a iniciar un camí literari que avui culmina amb aquesta opera prima. 

Blanca Moreno (sociòloga): "Obrir Cambra sense finestres és endinsar-se de ple en l’univers complex, ple de laberints, alguns amb paisatges delicats, d’altres tortuosos, de les vides d’unes dones, les Senyores de Campoamor. Vides i identitats marcades des de l’inici per l’infortuni i també per l’esperança". 

Xavier Lahoz Maronda (Barcelona 1956). Empresari-consultor. Forma part del col·leciu Malvasia de Lletres a Sitges, ciutat on resideix, i es dedica a l’acivisme literari. Publica regularment al diari d’aquesta localitat L’Eco de Sitges. Gran lector i amant de llibres amb estructures complexes que després utilitza en els seus treballs. El món de les lletres i el de les ciències esdevenen una constant disjuntiva en la seva vida que no es dilucida fins la mort del seu fill Pol.