Calendari 2020: Rosa Siré

Rosa Siré va esdevenir mestra del gravat i d’una important generació d’artistes de Lleida que als anys 1990 s’endinsaren sota el seu mestratge en aquesta tècnica. Va ser introductora de l’objecte trobat i precursora de l’ús de materials de rebuig que cercava en fàbriques i llocs insospitats. Era, així mateix, una veu antifranquista, una activista que va expressar-se a través de les arts plàstiques, una veu que posteriorment es va decebre amb una transició política incapaç d’aportar les trasformacions per les quals havia lluitat. L’artista, crítica amb tot poder, reacciona davant les mancances culturals de Lleida, una constant al llarg de la seva vida, que reivindica la figura dels artistes com a transformadors socials i contra tot acomodament.

Rosa Siré i Cabré (Lleida, 1944-2014) va créixer entre llibres d’art, cultura i psicologia gràcies a l’extensa biblioteca del seu pare. Un accés al coneixement força impropi dins la Lleida de postguerra, un fet que determinà el despertar de la seva vocació pictòrica en la infància a través de la lliure experimentació i la introspecció. De ben petita vibrava amb els colors i les textures, i, a desgrat de la família, inicià els estudis a l’Escola del Cercle de Belles Arts de Lleida. Una elecció anòmala i arriscada per una dona jove d’una ciutat com Lleida, que alhora la conduiria a ser una peça cabdal del nou despertar de l’art dels anys seixanta. Una estada de tres anys a París, quan en tenia poc més de vint, faria madurar l’estudiant, però sobretot la dona.