"Potser ha estat la consciència d’haver retingut molt de temps i molt endins tants de silencis, la raó del títol que Josep Vallverdú ha escollit per a aquest darrer recull, Atresorat silenci. Aquesta és, a part del títol, una imatge que reapareix en diferents moments al llarg del llibre, a voltes literalment, com en el primer dels poemes, dedicat a anunciar des del principi el catàleg de silencis que més endavant es despleguen i troben el seu nom específic: silencis expectants, plàcids, enamorats, apassionats, hermètics, ferits o angoixats... que en conjunt constitueixen el bagatge que resumeix el darrer vers: atresorat silenci del poeta. La mateixa imatge del silenci evoca realitats diverses al llarg dels poemes: en aquest cas, la doble dimensió entre la vida d’enfora, que flueix i ens absorbeix els sentits com un concert, i l’exploració plenament lliure de les percepcions més callades del món interior." (del pròleg d'Isidor Marí).
Un llibre que culmina una sèrie esplèndida de reculls poètics apareguts amb regularitat aquests darrers anys.
Cal reconèixer en la producció de Josep Vallverdú no sols un escriptor total, sinó també un poeta complet, encara que s’hagi fet esperar.
Josep Vallverdú hi cultiva amb encert una admirable varietat de formes –des de les més closes fins a les més lliures—, de temes –des de les evocacions de llocs i moments allunyats, fins a les instantànies que reflecteixen les experiències i els entorns més immediats— i d’estils –des dels més greus i profunds fins als més airosos i desenfadats.
Josep Vallverdú Aixalà (Lleida, 1923) és abastament conegut per la seva producció en el món de la novel·la, el conte, l'assaig, el teatre i la traducció. Té també un conjunt de poemaris que, fins l'any 2009 amb De signe cranc, havia pasat desapercebut. És Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És un nom inexorablement lligat, per sempre més, a la literatura infantil i juvenil. Amb quaranta-cinc títols ha esdevingut no sols un clàssic sinó un dels escriptors més prolífics i més guardonats en aquesta vessant literària. Alguns són Rovelló (1969), El fill de la pluja d’or (1984) o El patró Gombau (2000). En la literatura per a adults, destaquen La presó de Lleida (2003), Hora Nona (2005) o La germana de la núvia i altres relats (2008).
