Et trobes en una habitació anònima, desproveïda d’ecos i d’ombres. Aquí dins no hi ha res que pugui enterbolir la teva mirada. Els hotels són així. Quan un hoste se’n va, el personal de neteja s’encarrega d’eliminar-ne qualsevol vestigi de l’estada. Escombren paraules, esborren gemecs i espolsen els fantasmes, els quals opten per desaparèixer-hi per lliscar cap a temors més favorables. Què hi fas, aquí? Quan hi has arribat? Es podria dir que l’habitació és inèdita, que l’han construïda exclusivament per a tu, perquè la decoris al teu gust, perquè l’atapeeixis de records o hi amunteguis nits d’insomni pertot arreu. Sí, els hotels són així. Tenen quelcom d’hospital o de presó.
Òscar Palazón Ferré (Lleida, 1969) és llicenciat en Filologia Anglogermànica. Viu i treballa a la ciutat de Tarragona, on fa de professor de llengua anglesa en un institut de secundària. A més de diversos relats i poemes en llibres col·lectius, ha publicat les novel·les Un rostre que no és meu (2008), El fotògraf (2008) i Els complements del nom (2018) i els poemaris Atles de la memòria (2005), El coit imperfecte (2011) i Imagino Budapest (2014). Així mateix, ha fet incursions en la poesia visual i experimental. Ha compaginat la seva faceta com a escriptor amb la traducció, la gestió cultural, el periodisme literari, la presentació de llibres, la participació en jurats de premis literaris i la docència a l’Escola de Lletres de Tarragona.
