Aquest nen que acaba d'obrir els ulls, entremaliat, curiós, lúcid, no entén els adults ni el món que l'envolta. Amb una frescor innocent ens va explicant les seves reflexions, petites històries entranyables, gracioses, plenes de veritat. Perles lligades una rere l'altra que llueixen per si soles i van explicant una història que aporta molta claror a l'època obscura que li ha tocat viure. Amb una narrativa àgil, rica i innovadora, la Maria Pons ens atrapa des de la primera línia fins a la darrera, ja que va directa als sentiments.
Maria Pons i Vidal (Lleida 1956). És llicenciada en filologia francesa per la universitat de Lleida. En l'actualitat és funcionària de l'Administració catalana. Va començar la seva carrera literària el 1991, amb el recull de contes Els perills de ser dona, guanyador del premi Les Talúries (1994). Posteriorment ha publicat tres novel·les, Treure la pols (1995), Perdré la memòria (1997) i Fruits prohibits (2002), i un segon llibre de contes, Sonata per a homes (1999).
