És un relat ple d’una imaginació desbordant per explicar un viatge emprès per un jove entusiasta que va a la recerca del sentit pur de la vida. També per explicar les aventures d’una colla d’adults i una adolescent humans que recorren una part del món d’Enlloc, tots a la recerca d’uns anhels personalíssims: trobar l’altra cara dels astres; saber conèixer la situació de tot lloc i conduir qualsevol tipus de nau d’acord amb els aprenentatges de l’escola de pilot; ser una professional en l’atenció al viatger siguin quines vulguin les condicions en què calgui afrontar-la; fer un viatge per l’oportunitat de fer-lo, i gratis!; tenir moltíssimes ganes de conèixer totes les flors del món en companyia d’un Tap de gosset; estar convençut que amb un viatge llunàtic trobaràs el desllorigador a la frustració d’una vida com cal i en bancarrota. Amb un llenguatge ple de comparacions que fugen dels tòpics; d’exclamacions que reforcen l’enstusiasme, la sorpresa de la descoberta constant de mons diversos amb maneres de viure completament distintes del viatger que els visita i els descobreix alhora; d’un vocabulari ric i ampli gràcies al qual no necessita recórrer a l’expressió suada i a la variant imposada, que basteixen l'estil propi d'una ànima lliure.
Joan Barceló va morir prematurament, però va deixar una extensa i valuosa obra literària. Malgrat la seva joventut, va obtenir diversos reconeixements, entre els quals destaquen el Premi de poesia Ventura Gassol, el Ribas i Carreras i el Folch i Torres. Va quedar finalista del Joaquim Ruyra, justament per Viatge enllunat.
L'autor és considerat gran renovador de la novel·la juvenil i creador d'un nou concepte de poesia contemporània. Va aconseguir despertar l'afició de la lectura a molts joves durant els anys vuitanta.
El 2020 es commemora l’Any Barceló, en memòria de l’escriptor.
Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, 1955 - Barcelona, 1980). El 1973 fa la primera exposició de la seva obra pictòrica. El 1974, amb Esgrogueït paradís, obté una menció especial al Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits. I així, pas a pas, pren la resolució de dedicar-se exclusivament a la literatura. Publica Obres completes, volum XXVIIIè (1975) i No saps veure l’espai que t’envolta (1977). Aquest mateix any, plenament dedicat a la literatura juvenil, estrena l’obra de teatre Científicament s’ha demostrat. Obté el Premi de Poesia Ventura Gassol per «Picada d’escorpí amb mel s’ha de guarir». Queda finalista dels premis Folch i Torres per Ulls de gat mesquer (1978) i Joaquim Ruyra per Viatge enllunat (1978). Guanya el Premi de Poesia Ribas i Carreras amb El vent, del vent (1979) i el Premi Folch i Torres amb (1980). L’any 1980 s’estrena l’obra Olor de cebes i també apareix l’obra Diables d’escuma (Premi Vicent Andrés Estelles de poesia, 1979). Pòstumament, es publiquen Estimada gallina (1981), Miracles i espectres (1981), Pare de rates (1981), El somni ha obert una porta (1981), l’adaptació teatral de Viatge enllunat (1981), Els dracs de la Xina (1982), Immortal mort que et mors (1983), Trenta taronges (1985), Retalls (1986), Un drapaire a Nova York (1986) i Diumenge a la tarda (2000). La seva obra queda recollida, la de poesia, a Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa (1998) i, la de contes, a Miracles i espectres. Narrativa breu completa (1998).
