D’entre les quatre-centes narracions que l’autor ha escrit al llarg dels anys, aquesta no n’és una antologia, sinó un recull d’unes quantes d’inèdites al costat d’altres que ha publicat en tota mena d’edicions i formats. N’hi ha acabades d’escriure per algú que ha fet noranta anys i d’altres que es van redactar quan només n’havia complert trenta. En aquells llunyans anys seixanta i setanta ningú no tenia ni idea de la implantació de l’euro que aviat ens seria imprescindible per poder arribar a final de mes; ni que s’acabaria l’obligació de complir el malson del servei militar; ni que arribaria el dia que uns estris tan útils com els ordinadors i telèfons mòbils s’apoderarien de la nostra voluntat i n’esdevindríem esclaus. El volum recupera la narració “Un altre tròpic”, en un clar homenatge a un llavors prohibit Henry Miller i els seus cèlebres Tròpics —de Càncer i de Capricorn—, guanyadora del premi Joan Santamaria l’any 1964.
Carbó ha cultivat la narració breu amb mestratge i dedicació i aquest llibre constitueix una tria única de narracions inèdites o publicades en premsa.
L'edició vol ser un homenatge a l'autor, que aquest 2022 festeja el seu norantè aniversari, i una celebració de la seva obra literària.
Trobem aquí una feina molt personal i poc coneguda de Joaquim Carbó, ben conegut per la seva tasca en la literatura infantil i juvenil, plena d'ironia, agudesa, memòria i reflexió sobre els canvis més importants que ha experimentat la societat.
Fa noranta anys que Joaquim Carbó va néixer a casa els avis materns, a Caldes de Malavella, però tota la vida ha viscut a Barcelona. Ara, amb l’edició d’Un altre tròpic, revisa part de la seva narrativa breu, molt diversa i escampada i oblidada. Aquest mateix any 2022 acaba de publicar Sense futur, unes reflexions a l’entorn de la pandèmia, així com dues novel·les curtes, Ascensió i Caiguda de Daniel Bastida, en homenatge a Manuel de Pedrolo. I en els dos o tres últims anys, Males setmanes (2021) i Testament (2019). A Pagès editors ja ha publicat anteriorment El jardí de Lil·liput (1994), L’Ofèlia i jo (2004) i Cadàvers ben triats (2010). Ha escrit més d’un centenar de llibres per a infants, noies i nois. D’entre tots, destaca La casa sota la sorra, que es va publicar el 1966.
