En paraules d'Enric Casasses Uh és un que en un microsegon en què el metro pràcticament s'atura a mig túnel reviu un instant de la infància sortint de sobte de l'amagatall d'un portal cridant-li uh a algú, i alhora té baixant de la font del gat enganxada al cervell. Qualsevol fragment d'x versos [x-1] conté l'obra sencera [9.072 versos], cada pàgina es pot pendre com un poema inde-pendent titulat també uh [28 versos] i llegint la primera ratlla de cada pàgina també es forma un poema i amb l'última igual [324 versos cada un].
Enric Casasses (Barcelona 1951) Poeta. Fill d'Enric Casasses i Simó. La seva obra mostra influències molt heterogènies (de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc). És autor de La cosa aquella (1982, premi Crítica Serra d'Or de poesia 1992), No hi érem (premi Crítica de poesia catalana, 1994), Desfà els grumolls (1994), Calç (1996, premi Carles Riba 1995), D'equivocarse així (1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996), Coltells (1998), Plaça Raspall: poema en set cants (1998, premi Ciutat de Palma de poesia 1999), Canaris fosforescents (2001), Que dormim (2002).