«L'explosió ha estat violentíssima. He vist una flamarada i he sortit projectat enrere. Al meu voltant plovien pedres i sorra, un núvol de pols i fum. Immediatament després de l'explosió, un silenci absolut. He quedat completament atordit; no sé quanta estona he romàs estirat a terra. Quan m'he incorporat, el braç esquerre m'ha fet mal. He sentit una sensació d'humitat a la cara i m'hi he passat la mà: m'ha quedat tota tacada de sang. He recolzat l'esquena a la paret que tenia al costat, mirant d'asserenar-me. Mentre em recuperava, una furgoneta ha frenat a pocs metres; n'han baixat dos homes, que han vingut corrent cap a mi. M'han parlat, però jo no els sentia. M'havia quedat sord; només sentia un brunzit. Amb el seu ajut m'he aixecat, m'han pujat a la furgoneta i han engegat cap a les oficines. He vist la paret lateral de l'edifici de les bombes enderrocada. Un incendi es propagava per l'herba seca, cap al torrent.»
Joaquim Casal (Palau-sacosta, Gironès, 1948), catedràtic d'enginyeria química a la UPC i investigador del Centre d'Estudis del Risc Tecnològic d'aquesta universitat, ha publicat diversos relats de ficció, com el que li va valer el Premi Ictineu 2012, Entropia minvant, i volums com el llibre de contes L'esperit de fum i altres relats (2012) i Una recerca en dos temps, menció del Premi de Ciència-ficció UPC 2010. A Tilepadeion. Sé què penses, Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró, 2014, especula sobre dues consecucions tecnològiques: la bomba termobàrica i l'enigmàtic Tilepadeion, que significarien la fi de l'equilibri armamentístic i de la intimitat del pensament. L'inquiet investigador científic Adam Barnes i l'inquietant espia internacional Shedarak encreuaran les seves trajectòries en un recorregut que ens durà de San Francisco a Akademgorodok, d'Edimburg a Barcelona, en un implacable joc del gat i de la rata adreçat a saber el que s'amaga i a amagar el que se sap.
