Terra endins és un llibre de recuperació de la memòria. Un volum on el poeta gira els ulls vers el passat immediat del què ja no hi és. Un registre fòssil, que implica ampliar el gest de mirar fins a l'arrel tel·lúrica. Una reflexió sòbria i profunda sobre els estralls del pas del temps. Però també una aposta per allò que roman terra endins, una reivindicació dels vincles que ens són arrel, costum, sang i llengua. Un volum imprescindible pels amants del record i el to sèpia de l'ahir.
Antón García és un poeta i novel·lista força conegut a Astúries i la seva poesia ja ha estat traduïda abans al català. .
Antón García: ”La poesía me enseñó a mirar el mundo, a interpretarlo, y escriba o no en un momento determinado, sigo pensando en modo poético.”
El llibre comença amb set homenatges a poetes molt reconeguts.
Antón García (Tuña, 1960). Poeta, narrador i editor, és actualment professor de Literatura Asturiana a la Universitat d'Oviedo. Està vinculat des de la seva juventut a la recuperació cultural d'Asturies, dirigint en diferents etapes alguna de les principals editorials del sector. Te publicades tres novel·les, El viaxe (1987), Díes de muncho (1998) i Crónica de la lluz y la solombra (2015). Des de fa anys presta especial atenció crítica a la literatura en asturià. En els dos volums de Xeneraciones y dexeneraciones (2007 i 2011) va agrupar la major part del seus treballs sobre aquesta literatura. El 1984 va publicar el seu primer llibre de poemes, Estoiru (traduït al català per Jordi F. Fernández Figueras, Estoig, 2015), al que va seguir el 1989 Los díes repetíos. El 1995 va rebre el premi “Teodoro Cuesta” per Venti poemes (1997), un anticip del seu tercer llibre, Tierra adientro. El 2007 va recollir els poemes escrits al llarg de vint-i-cinc anys sota el títol La mirada aliella (Poesía reunida, 1981-2006), premi de la Crítica, del què es va editar una antologia en castellà, La mirada atenta (2011). El 2016 publica un nou llibre de poesia, Ferralla, premi “Xuan María Acebal”. Dirigeix i edita la revista Campo de los Patos.
