Solitud davant del mar recull l'experiència de quinze dies de vacances sola i en una petita illa despullada i abandonada. Allí, amb la companyia de les ones i de les petxines que arreplega a la platja, medita i es pregunta per la seva condició de dona: "Ser dona és tenir interessos i deures que us arrosseguen cap a totes les direccions com els radis se separen del punt mig de la roda". De quina manera pot mantenir la seva unitat i el seu equilibri al mig d'aquest vida múltiple? L'autora, amb una perfecta simplicitat, una gran intel·ligència i molta poesia, ens dóna els secrets de la pau del cor, de la felicitat i de l'estat de gràcia.